Entrades

Vicent Andrés Estellés

Un dels carrers del nostre poble honra amb el seu nom el nostre gran poeta, Vicent Andrés Estellés, de qui celebrem el 2024 el centenari del seu naixement.

Biografia

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924.

Quan esclatà la guerra civil tenia dotze anys. Durant aquell període va aprendre l’ofici familiar de forner i també d’altres com el d’orfebre i mecanògraf. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.

Durant la seua joventut, en plena postguerra, es va aficionar a la literatura de forma autodidacta. Els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese, Walt Whitman, i en català, Verdaguer, Carner, Riba, Màrius Torres, Salvat-Papasseit, però sobretot, Ausiàs March.

Als divuit anys obté una beca per a estudiar periodisme a Madrid. Allí publica poemes en castellà que escriu originalment en català, en una etapa en què s’està formant com a escriptor.

El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per a treballar com a periodista al diari Las Provincias, on feia tot tipus de reportatges. Allí es va fer amic de Fuster i de Sanchís Guarner.

El 1955 es casà amb Isabel Llorente, amb qui tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s’ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra.

El 1958 arribà a redactor en cap de Las Provincias, càrrec que va ostentar fins l’any 1978, en què fou arbitràriament substituït pel canvi d’ideologia del periòdic. Aquest fet li va permetre dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals.

Morí el 27 de març de 1993 a València.

Obra

L’extensa obra literària de Vicent Andrés Estellés, de més de cent títols, va començar a publicar-se a partir del 1953, si bé una gran part de la producció elaborada i escrita durant la postguerra no podrà publicar-la fins als anys 70. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’àmfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià.

Pel que fa als temes predominants en la seua obra, destaquen el compromís cívic, la mort i el sentiment amorós.

Estellés fa bandera d’un sentiment cívic col·lectiu i de reivindicació del seu poble. Es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble amb les seues paraules «assumiràs la veu d’un poble i seràs la veu del teu poble». Escriu des d’un exili interior i esdevé cronista de la València de la postguerra, de la fam, de la misèria i la repressió i fa un inventari dels personatges i els esdeveniments que constitueixen aquell món. La pàtria és per a ell el drama col·lectiu d’un idioma, la tragèdia d’una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim de tenebres. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l’amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d’un país.

L’aportació més original d’Estellés a la literatura contemporània és la creació d’un estil nou, una expressió poètica de nova factura capaç de desmitificar, de veure el món i les relacions humanes i d’expressar-ho poèticament d’una altra manera, amb uns recursos lírics ben diferents dels habituals: frases fetes, tòpics col·loquials, sobreentesos, lèxic poc o gens freqüents en termes poètics, són per al poeta ben aptes per a transformar qualsevol situació de la vida quotidiana en matèria poètica.

Vicent Andrés Estellés

La poesia de Vicent Andrés Estellés és un tresor literari que continua inspirant generacions i recordant-nos la importància de les nostres arrels i la nostra identitat. Estellés és, sense dubte, una de les veus més estimades i respectades de la nostra literatura contemporània, un far de llum que il·lumina la cultura valenciana amb la seva passió i profunditat.

Premis i reconeixements

  • Premi Ausiàs March de poesia, 1966
  • Premi Lletra d’Or, 1975
  • Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 1978
  • Creu de Sant Jordi, 1982
  • Premi de les Lletres Valencianes, 1984
  • Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del

Ministeri del Cultura.

  • Els Premis Octubre de poesia duen el seu nom així com nombrosos carrers i places arreu del país.
  • L’any 2013 va ser declarat Any Estellés per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Aquest 2024 se celebren nombrosos actes i homenatges en commemoració del centenari del seu naixement.

Festa Estellés

Des de 2010 es celebra arreu del País Valencià i d’altres territoris de parla catalana la Festa Estellés (o Sopar Estellés), una celebració per recordar i homenatjar el nostre poeta.

Federico García Lorca

Una de les places del nostre poble honra amb el seu nom Federico García Lorca, un dels més grans poetes en llengua castellana de tots els temps.

Lorca nasqué a Fuente Vaqueros, Granada, en 1898 i va morir afusellat després de la revolta militar, en algun lloc entre Víznar i Alfacar, Granada, en 1936.

Lorca va ser poeta, dramaturg i prosista, a més de mostrar aptituds per a la pintura i la música. Se li adscriu a la Generación del 27 i és considerat el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. És també un dels més grans dramaturgs del teatre espanyol del passat segle.

Des de ben menut va s’interessà per la cultura popular, que conegué a través de les històries i cançons, aspecte que influirà després en la seua obra. El 1918 publicà el seu primer llibre, Impresiones y paisajes; en 1920 estrenà l’obra de teatre El maleficio de la mariposa i en 1921 públicà Libro de poemas. D’aquesta època és un període de formació fonamental en la seua trajectòria: l’estada a la Residencia de Estudiantes, a Madrid, on va conèixer els poetes de la seua generació, com ara Jorge Guillén, Pedro Salinas, Gerardo Diego, Dámaso Alonso o Rafael Alberti.

El 1929 viatjà a Nova York, on va concebre un dels seus poemaris més coneguts, Poeta en Nueva York. També viatjà a Cuba i Argentina, on ja era un autor amb gran popularitat i reconeixement.

Durant la Segona República espanyola, Lorca fou encarregat de la companyia estatal de teatre “La Barraca”, amb la qual va poder produir, dirigir i adaptar obres teatrals del segle d’or espanyol. Amb “La Barraca” va portar el teatre clàssic pels pobles d’Espanya.

Després de la revolta militar que provocà la Guerra Civil espanyola, Lorca va ser afusellat per la seua afinitat amb la República i per la seua homosexualitat.

L’obra lorquiana és considerada un dels cims de la literatura de espanyola. La seua poesia és el reflex d’un sentiment tràgic de la vida i en ella conviuen la tradició popular i la culta mitjançant un estil on la metàfora és el recurs retòric central.

En la seua obra són recurrents els temes (l’amor, la mort, el desig, l’esterilitat) i els símbols (la lluna, l’aigua, la sang, el cavall, les herbes, els metalls).

Algunes obres destacades:

Poesia

Romancero gitano (1928)

Poeta en Nueva York (1930)

Poema del cante jondo (1931)

Sonetos del amor oscuro (1936)

Teatre

Bodas de sangre (1931)

Yerma (1934)

Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores (1935)

La casa de Bernarda Alba (1936)

Comença el programa “Connecta’t”! Ací tens les recomanacions de llibres escrites per dones que us proposa la biblioteca municipal. A partir d’ara, les cabines telefòniques del Puig de Santa Maria es transformen en punts d’informació literària mitjançant codis QR!

Aquest programa està dirigit al públic infantil i juvenil amb obres com El Meravellós viatge del petit Nils, Els jocs de la fam, El llibre dels portals, Contes per a 365 dies i un gran nombre més d’obres literàries escrites per dones.