Vicent Andrés Estellés

Un dels carrers del nostre poble honra amb el seu nom el nostre gran poeta, Vicent Andrés Estellés, de qui celebrem el 2024 el centenari del seu naixement.

Biografia

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924.

Quan esclatà la guerra civil tenia dotze anys. Durant aquell període va aprendre l’ofici familiar de forner i també d’altres com el d’orfebre i mecanògraf. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.

Durant la seua joventut, en plena postguerra, es va aficionar a la literatura de forma autodidacta. Els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese, Walt Whitman, i en català, Verdaguer, Carner, Riba, Màrius Torres, Salvat-Papasseit, però sobretot, Ausiàs March.

Als divuit anys obté una beca per a estudiar periodisme a Madrid. Allí publica poemes en castellà que escriu originalment en català, en una etapa en què s’està formant com a escriptor.

El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per a treballar com a periodista al diari Las Provincias, on feia tot tipus de reportatges. Allí es va fer amic de Fuster i de Sanchís Guarner.

El 1955 es casà amb Isabel Llorente, amb qui tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s’ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra.

El 1958 arribà a redactor en cap de Las Provincias, càrrec que va ostentar fins l’any 1978, en què fou arbitràriament substituït pel canvi d’ideologia del periòdic. Aquest fet li va permetre dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals.

Morí el 27 de març de 1993 a València.

Obra

L’extensa obra literària de Vicent Andrés Estellés, de més de cent títols, va començar a publicar-se a partir del 1953, si bé una gran part de la producció elaborada i escrita durant la postguerra no podrà publicar-la fins als anys 70. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’àmfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià.

Pel que fa als temes predominants en la seua obra, destaquen el compromís cívic, la mort i el sentiment amorós.

Estellés fa bandera d’un sentiment cívic col·lectiu i de reivindicació del seu poble. Es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble amb les seues paraules «assumiràs la veu d’un poble i seràs la veu del teu poble». Escriu des d’un exili interior i esdevé cronista de la València de la postguerra, de la fam, de la misèria i la repressió i fa un inventari dels personatges i els esdeveniments que constitueixen aquell món. La pàtria és per a ell el drama col·lectiu d’un idioma, la tragèdia d’una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim de tenebres. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l’amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d’un país.

L’aportació més original d’Estellés a la literatura contemporània és la creació d’un estil nou, una expressió poètica de nova factura capaç de desmitificar, de veure el món i les relacions humanes i d’expressar-ho poèticament d’una altra manera, amb uns recursos lírics ben diferents dels habituals: frases fetes, tòpics col·loquials, sobreentesos, lèxic poc o gens freqüents en termes poètics, són per al poeta ben aptes per a transformar qualsevol situació de la vida quotidiana en matèria poètica.

Vicent Andrés Estellés

La poesia de Vicent Andrés Estellés és un tresor literari que continua inspirant generacions i recordant-nos la importància de les nostres arrels i la nostra identitat. Estellés és, sense dubte, una de les veus més estimades i respectades de la nostra literatura contemporània, un far de llum que il·lumina la cultura valenciana amb la seva passió i profunditat.

Premis i reconeixements

  • Premi Ausiàs March de poesia, 1966
  • Premi Lletra d’Or, 1975
  • Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 1978
  • Creu de Sant Jordi, 1982
  • Premi de les Lletres Valencianes, 1984
  • Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del

Ministeri del Cultura.

  • Els Premis Octubre de poesia duen el seu nom així com nombrosos carrers i places arreu del país.
  • L’any 2013 va ser declarat Any Estellés per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Aquest 2024 se celebren nombrosos actes i homenatges en commemoració del centenari del seu naixement.

Festa Estellés

Des de 2010 es celebra arreu del País Valencià i d’altres territoris de parla catalana la Festa Estellés (o Sopar Estellés), una celebració per recordar i homenatjar el nostre poeta.

  • Els consells lectors participants van presentar els seus projectes marcats per la transversalitat i la búsqueda de nous espais de lectura

Aquest passat dissabte 1 de juliol, la Casa de la Cultura de l’Alcúdia va acollir la VI Trobada de Ciutats Lectores, on, a més a més del municipi de la Ribera, també es van donar cita els consells lectors d’Alberic, Bocairent, el Puig, Marines i Utiel. La jornada, que des de la seua primera edició persegueix l’establiment de xarxes i intercanvi d’experiències entre els diferents municipis que integren el projecte, va estar dirigida cap a la lectura en família i les diferents dinàmiques per a fomentar l’hàbit lector entre els més menuts.

La primera de les ponències va estar al càrrec de la narradora oral Mon Peraza, qui de manera telemàtica va presentar Barriguitas cuenteras a les més de 30 persones que van participar en l’acte, un projecte amb el qual la canària apropa la lectura ja des del moment de l’embaràs a través de la utilització d’estímuls sonors o tècniques com ara la repetició oral o la creació d’una nana pròpia i única per al bebé. 

Per la seua banda, Jordi Micó, El Gran Jordiet, va estructurar la xerrada Llegir abans de llegir mitjançant diferents títols literaris que, “des del dinamisme i el somriure”, fomenten la lectura en les primeres etapes de la vida. Micó va remarcar que la “transmissió de seguretat” a l’infant és un dels punts claus per a desenvolupar un hàbit lector.

Finalment, l’editor de Litera Libros, Juan Romero, va recordar, a través de #Gaudintambells, l’oportunitat que hi ha des de l’espai familiar per a establir una relació amb la lectura amb l’objectiu de gaudir com a motor principal, donat que “els xiquets i les xiquetes moltes vegades no tenen la capacitat de trial als col·legis els llibres amb els quals s’hauran de relacionar”.

Una vegada finalitzades les ponències, es va donar pas a la presentació de projectes i intercanvi d’experiències dels diferents consells lectors. D’aquesta manera, en format col·loqui i unint a les Ciutats participants per parelles, aquestes van poder mostrar una sèrie d’iniciatives caracteritzades per la diversitat de públics objectiu, la recerca de nous espais de lectura i la integració de diversos agents culturals del municipi. 

Alberic i El Puig van ser els primers a presentar les seues accions per al curs vinent: Solta de llibres a la tardor. Cauen les fulles i creixen els fulls i L’art de les paraules, respectivament, dues propostes que, mitjançant el format concurs, volen donar vida a diferents espais icònics dels seus municipis. A continuació, Bocairent va introduir Lletres d’aigua, una jornada transversal d’activitats al voltant de la lectura a la piscina municipal amb la retransmissió radiofònica al centre. La seua parella, Utiel, va repassar l’experiència de ¿Nos echamos una partidita?, una sèrie d’activitats d’extensió cultural implementades a la residència de majors Parqueluz, així com amb l’alumnat del Centre Ocupacional Maria Rafols. L’últim tàndem va ser el format per Marines i el municipi amfitrió, l’Alcúdia, en aquest cas, es van presentar les iniciatives Balconadas i Vencill d’estampes, dos projectes centrats en la recuperació de la tradició literària oral i escrita autòctona d’aquests municipis.

Les activitats del matí van concloure amb el lliurament dels VI Premis Ciutat Lectora, on tots els projectes presentats van rebre un suport econòmic ajustat a les necessitats de cada iniciativa.

Finalment, en horari de vesprada, el municipi amfitrió va oferir a les persones assistents una passejada de caràcter històric pels diferents punts clau de l’Alcúdia com ara la Casa de la Solera o la Creueta, entre altres.

  • Ciutat Lectora:

Ciutat Lectora és un programa d’acompanyament per a la implantació estratègica i planificada d’un programa de motivació lectora en l’àmbit municipal mitjançant la creació d’un Consell de Lectura Municipal i l’assessorament de tècnics especialistes de FULL Fundació pel Llibre i la Lectura, qui, al seu torn, té l’autoria del programa. Així mateix, aquest projecte compta amb el suport incondicional de l’àrea de cultura de la Diputació de València i està inserit dins del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura que impulsa la Generalitat Valenciana. 

  • La iniciativa és un projecte del Consell Lector del municipi, integrat al programa Ciutat Lectora
  • L’acte de presentació va comptar amb l’actuació de Rodamons i lectura de poemes per part del veïnat

Passat diumenge, 2 d’abril, el Consell Lector del Puig de Santa Maria va presentar la renovació del Passeig Poètic del municipi de l’Horta Nord. El projecte, iniciat l’any 2018 com una de les accions generades des del programa Ciutat Lectora, planteja un recorregut que, des del carrer Ausiàs March i fins a la muntanya de Santa Bàrbara, exhibeix una sèrie de poemes que canvien regularment.

Una vintena de comerços s’han sumat a la iniciativa mitjançant la proposta de textos poètics, així com amb la introducció d’aquests als seus locals, una acció que apropa el gènere líric a la quotidianitat del veïnat del Puig de Santamaria.

En aquesta ocasió, els poemes escollits han eixit de les obres d’autors com ara Vicent Andrés Estellés, del qual es va commemorar el 30 aniversari de la seua mort la passada setmana, el poeta romàntic Gustavo Adolfo Becquer, la catalana Joanna Raspall, el granadí Federico García Lorca, o Joan Brossa, poeta barceloní que va destacar al camp de la poesia visual.

L’acte de presentació ha comptat amb la intervenció de Paco Orts, tècnic de cultura, i membre del Consell Lector, així com amb la lectura de poemes per part de veïns i veïnes del Puig intercalats amb l’actuació del grup de teatre musical Rodamons.

Divendres 3 de març, el Saló Alfons el Magnànim del Centre Museístic de la Beneficència (Carrer de la Corona, 36, 46003 Valencia) acollirà, a les 18:30 hores, la presentació de Fem xarxa, teixim complicitats, el llibre que recull els vuit anys de funcionament de Ciutat Lectora, iniciativa d’acompanyament per a la implantació estratègica i planificada d’un programa de motivació lectora als municipis d’Utiel, Bocairent, Alberic, El Puig, Paiporta, Marines, L’Alcúdia i Xeraco.

Per a l’acte de presentació es comptarà amb la participació del diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, del president de la Fundació FULL, Jesús Figuerola, i de Marian Val, coordinadora del projecte Ciutat Lectora. D’altra banda, es realitzarà un col·loqui que comptarà amb representants dels municipis adscrits en el qual s’aprofundirà en els aspectes més destacables que ha viscut aquesta iniciativa de la Fundació FULL al llarg dels seus primers vuit anys.

Aquelles persones interessades a assistir a l’acte de presentació hauran d’escriure un mail confirmant la seua assistència a comunicacio@fundaciofull.com, abans del dijous 2 de març a les 14 hores.

Federico García Lorca

Una de les places del nostre poble honra amb el seu nom Federico García Lorca, un dels més grans poetes en llengua castellana de tots els temps.

Lorca nasqué a Fuente Vaqueros, Granada, en 1898 i va morir afusellat després de la revolta militar, en algun lloc entre Víznar i Alfacar, Granada, en 1936.

Lorca va ser poeta, dramaturg i prosista, a més de mostrar aptituds per a la pintura i la música. Se li adscriu a la Generación del 27 i és considerat el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. És també un dels més grans dramaturgs del teatre espanyol del passat segle.

Des de ben menut va s’interessà per la cultura popular, que conegué a través de les històries i cançons, aspecte que influirà després en la seua obra. El 1918 publicà el seu primer llibre, Impresiones y paisajes; en 1920 estrenà l’obra de teatre El maleficio de la mariposa i en 1921 públicà Libro de poemas. D’aquesta època és un període de formació fonamental en la seua trajectòria: l’estada a la Residencia de Estudiantes, a Madrid, on va conèixer els poetes de la seua generació, com ara Jorge Guillén, Pedro Salinas, Gerardo Diego, Dámaso Alonso o Rafael Alberti.

El 1929 viatjà a Nova York, on va concebre un dels seus poemaris més coneguts, Poeta en Nueva York. També viatjà a Cuba i Argentina, on ja era un autor amb gran popularitat i reconeixement.

Durant la Segona República espanyola, Lorca fou encarregat de la companyia estatal de teatre “La Barraca”, amb la qual va poder produir, dirigir i adaptar obres teatrals del segle d’or espanyol. Amb “La Barraca” va portar el teatre clàssic pels pobles d’Espanya.

Després de la revolta militar que provocà la Guerra Civil espanyola, Lorca va ser afusellat per la seua afinitat amb la República i per la seua homosexualitat.

L’obra lorquiana és considerada un dels cims de la literatura de espanyola. La seua poesia és el reflex d’un sentiment tràgic de la vida i en ella conviuen la tradició popular i la culta mitjançant un estil on la metàfora és el recurs retòric central.

En la seua obra són recurrents els temes (l’amor, la mort, el desig, l’esterilitat) i els símbols (la lluna, l’aigua, la sang, el cavall, les herbes, els metalls).

Algunes obres destacades:

Poesia

Romancero gitano (1928)

Poeta en Nueva York (1930)

Poema del cante jondo (1931)

Sonetos del amor oscuro (1936)

Teatre

Bodas de sangre (1931)

Yerma (1934)

Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores (1935)

La casa de Bernarda Alba (1936)

El passeig poètic del Puig es renova a través dels versos de Joan Fuster

Diumenge passat es va renovar el Passeig Poètic del Puig, dedicant-lo a Joan Fuster, embellint el passeig que comença al cor del poble i finalitza al cim de la muntanya de Santa Bàrbara amb les seues lletres. Es va cobrir aquest recorregut amb aforismes i poesies de l’escriptor de Sueca, celebrant així el centenari del naixement de l’intel·lectual del miler de cares i renovant el passeig poètic, sota una iniciativa del Consell Lector de Ciutat Lectora, l’Ajuntament del Puig de Santa Maria, la Biblioteca Pública Municipal, la Diputació de València i Fundació FULL. 

Coneixem ben bé el Fuster assagista, dietarista, historiador, crític literari i activista cultural. Però, què és de la seua faceta menys coneguda, però no menys encomiable, com a poeta? Els ciutadans del Puig sí que la valoren i celebraren al turó de Santa Bàrbara recordant-lo, inspirats per la natura amb una climatologia d’ensomni. Una jornada que va fer connectar els assistents amb la seua pau interior a Santa Bàrbara com a indret d’acolliment: un paisatge perfilat per la muntanya de la Patà i el Monestir de Santa Maria com a bressol, la mar al fons de l’horitzó i València de lluny, sigil·losa i guardiana. Després d’evocar Fuster, el cantautor de Cocentaina, Andreu Valor, va dedicar-li unes melodies a l’escriptor de l’any, per descomptat, amb la seua poesia com a intermediària. Els participants varen romandre captivats per l’acte, però, la cirereta del pastís fou la intervenció inesperada d’una xiqueta de no més de dos anys. Vestida de primavera, quan el cantant va acabar la seua actuació, es va apropar a ell i li va entregar, espontàniament i plena de tendresa, un ramellet d’olivera i de flors grogues, com el jersei que la vestia. El gest va commoure tot el personal amb el seu detall, tan humà, tan tendre i tan senzill; però, al mateix temps, tan imprescindible.

Una xiqueta entregant un ram de flors al cantant Andreu Valor a l’acte de presentació poètica diumenge passat

La iniciativa dels passejos poètics és una activitat impulsada pel Consell Lector de la Ciutat Lectura del Puig. Cada quatre mesos es crea un passeig farcit de poesia, des de la ciutat del Puig fins al cim de la muntanya de Santa Bàrbara amb faristols escrits per diferents col·lectius de la localitat o fent un homenatge a un personatge literari notable. Fins a l’actualitat, El Puig ha comptat amb passejos poètics escrits per músics, dones, persones majors o xiquets i xiquetes del poble; així com un passeig dedicat a la poetessa Carmelina Sánchez-Cutillas i, actualment, al polifacètic Joan Fuster

La nova edició del Festival Gutenberg, que enguany té lloc del 13 al 19 de desembre als carrers del Puig de Santa Maria, inclou una programació molt completa.

Així durant aquests dies els visitants podran gaudir de presentacions de llibres, exposicions, projeccions, contacontes, teatre, nous Punts d’informació literària a les cabines telefòniques «Connecta’t» i el lliurament de la Distinció Gutenberg a Enrik Fink Hurtado.

Ací tens TOT el programa!

Comença el programa «Connecta’t»! Ací tens les recomanacions de llibres escrites per dones que us proposa la biblioteca municipal. A partir d’ara, les cabines telefòniques del Puig de Santa Maria es transformen en punts d’informació literària mitjançant codis QR!

Aquest programa està dirigit al públic infantil i juvenil amb obres com El Meravellós viatge del petit Nils, Els jocs de la fam, El llibre dels portals, Contes per a 365 dies i un gran nombre més d’obres literàries escrites per dones.

És ben sabut que la implicació de la família en el procés de construcció del lector és un factor determinant sobretot pel que fa al suport afectiu en l’acompanyament de la creació de l’hàbit de la lectura. Des del llar hem d’apostar per la quotidianitat i la proximitat del llibre i dels moments de lectura. No és tant ensenyar-los a llegir sinó el fet d’ajudar-los a estimar la lectura. L’acompanyament lector des de casa, sens dubte, és beneficiós per als nostres fills però també és totalment satisfactori per a la família perquè el llibre és un nexe de comunicació i la lectura teixeix vincles comunicatius durant les diferents etapes de creixement. Des del caliu de la família hem de propiciar trobades amb el llibre gratificants i positives. Apunta Ramón Besora que “els moments compartits de lectura reforcen llaços afectius i creen records que romanem tota la vida”.

I és ens aquests temps de confinament on hem redescobert la importància de la implicació familiar en moltíssimes facetes i com no també en el foment de l’hàbit lector. Amb la intenció de donar suport a les famílies i ajudar-los en aquesta tasca tan engrescadora, des del programa Ciutat Lectora hem posat en marxa quatre accions formatives adreçades a les famílies de les diferents ciutats lectores. Un total de 36 participants s’han inscrit en les sessions que s’aplegaven sota el títol Biblioteca familiar i que tenien com a objectiu principal dotar els participants de bibliografia i estratègies a l’hora de la tria de llibres per als seus fills i filles atenent a les diferents franges d’edat.

Les noves tecnologies i la virtualitat a què ens obliga la situació sanitària també han permès que membres de les diferents ciutats lectores pogueren participar en una activitat conjunta. El curs s’ha dut a terme entre el 3 i el 15 de juliol i cada sessió ha estat dedicada a un tema diferent. Carme Navarro, mediadora en lectura va encetar la formació parlant-nos de “Què lligen els que no lligen”, una sessió dedicada a les lectures dels més menuts de la casa amb orientacions en la tria de llibres per a crear la seua primera nadoteca. Maria Díaz, bibliotecària escolar i especialista en alfabetitzacions múltiples fou l’encarregada de descobrir-nos les possibilitats que ens ofereixen els llibres informacionals mentre que Rosa Marín, mediadora en lectura i Teresa Gomis, bibliotecària, se centraren en les lectures del públic més difícil, el jovent, i sobretot d’aquells que denominem “els negacionistes”, els que diuen que no lligen. Per cloure la formació, Clara Berenguer, especialista en il·lustració infantil i àlbum il·lustrat ens il·luminà amb les diverses possibilitats de lectura d’aquest gènere.

Aquest curs formatiu s’emmarca dintre del projecte global #FamíliaLectora que impulsa Ciutat Lectora amb la finalitat de vindicar la importància del nucli familiar en la construcció dels lectors. L’experiència ha estat tan satisfactòria que segur repetirem perquè com afirma el mestre Jaume Centelles “si aconseguim transmetre als nostres fills la passió lectora, els estarem deixant en herència un univers infinit de sensacions i coneixement, i obrint-los portes a un futur més ric, autònom i ple d’oportunitats”.

Clara Berenguer, especialista en il·lustració infantil, presentant una selecció molt acurada d’àbums il·lustrats.
María Díaz, bibliotecària escolar, ens presentà una selelcció de llibres informacionals molt interessants.
Teresa Gomis, biblotecària, en mostrà quines coses enganxen els joves lectors de la biblioteca de Guadassuar.

Des de Ciutat Lectora vos convidem a fer de l’estiu una experiència divertida i per això hem dissenyat una Gimcana Lectora perquè participes des de casa amb la família o amb els amics.

Participar en el joc lector és molt fàcil, sols has de descarregar-te la fitxa que trobaràs dessota on descobriràs les 25 accions que et proposem. Pots realitzar-les en l’ordre que tu tries i quan finalitzes cadascuna de les propostes sols hauràs de pintar la graella superada.

Perquè el pòster siga ben bufó, la il·lustradora Paula Pé ha fet per a l’ocasió uns dibuixos ben rebonics però també podeu descarregar la versió en blan i negre i decorar-la al vostre gust. Pengeu el cartell en un lloc ben visible de l’habitació i així podreu seguir el vostres avanços.

Vos animeu a participar-hi? De segur que en el viatge que vos proposem fareu grans descobriments, gaudireu d’hores de diversió i, potser, alguna sorpresa. Comencem?

FULL_GimcanaLectora_A4 Color

FULL_GimcanaLectora_A4 Grisos

FULL_Gimcana Lectora_A3 Color

FULL_GimcanaLectora_A3 Grisos