Entrades

Vicent Andrés Estellés

Un dels carrers del nostre poble honra amb el seu nom el nostre gran poeta, Vicent Andrés Estellés, de qui celebrem el 2024 el centenari del seu naixement.

Biografia

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924.

Quan esclatà la guerra civil tenia dotze anys. Durant aquell període va aprendre l’ofici familiar de forner i també d’altres com el d’orfebre i mecanògraf. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.

Durant la seua joventut, en plena postguerra, es va aficionar a la literatura de forma autodidacta. Els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese, Walt Whitman, i en català, Verdaguer, Carner, Riba, Màrius Torres, Salvat-Papasseit, però sobretot, Ausiàs March.

Als divuit anys obté una beca per a estudiar periodisme a Madrid. Allí publica poemes en castellà que escriu originalment en català, en una etapa en què s’està formant com a escriptor.

El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per a treballar com a periodista al diari Las Provincias, on feia tot tipus de reportatges. Allí es va fer amic de Fuster i de Sanchís Guarner.

El 1955 es casà amb Isabel Llorente, amb qui tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s’ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra.

El 1958 arribà a redactor en cap de Las Provincias, càrrec que va ostentar fins l’any 1978, en què fou arbitràriament substituït pel canvi d’ideologia del periòdic. Aquest fet li va permetre dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals.

Morí el 27 de març de 1993 a València.

Obra

L’extensa obra literària de Vicent Andrés Estellés, de més de cent títols, va començar a publicar-se a partir del 1953, si bé una gran part de la producció elaborada i escrita durant la postguerra no podrà publicar-la fins als anys 70. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’àmfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià.

Pel que fa als temes predominants en la seua obra, destaquen el compromís cívic, la mort i el sentiment amorós.

Estellés fa bandera d’un sentiment cívic col·lectiu i de reivindicació del seu poble. Es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble amb les seues paraules «assumiràs la veu d’un poble i seràs la veu del teu poble». Escriu des d’un exili interior i esdevé cronista de la València de la postguerra, de la fam, de la misèria i la repressió i fa un inventari dels personatges i els esdeveniments que constitueixen aquell món. La pàtria és per a ell el drama col·lectiu d’un idioma, la tragèdia d’una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim de tenebres. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l’amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d’un país.

L’aportació més original d’Estellés a la literatura contemporània és la creació d’un estil nou, una expressió poètica de nova factura capaç de desmitificar, de veure el món i les relacions humanes i d’expressar-ho poèticament d’una altra manera, amb uns recursos lírics ben diferents dels habituals: frases fetes, tòpics col·loquials, sobreentesos, lèxic poc o gens freqüents en termes poètics, són per al poeta ben aptes per a transformar qualsevol situació de la vida quotidiana en matèria poètica.

Vicent Andrés Estellés

La poesia de Vicent Andrés Estellés és un tresor literari que continua inspirant generacions i recordant-nos la importància de les nostres arrels i la nostra identitat. Estellés és, sense dubte, una de les veus més estimades i respectades de la nostra literatura contemporània, un far de llum que il·lumina la cultura valenciana amb la seva passió i profunditat.

Premis i reconeixements

  • Premi Ausiàs March de poesia, 1966
  • Premi Lletra d’Or, 1975
  • Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 1978
  • Creu de Sant Jordi, 1982
  • Premi de les Lletres Valencianes, 1984
  • Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del

Ministeri del Cultura.

  • Els Premis Octubre de poesia duen el seu nom així com nombrosos carrers i places arreu del país.
  • L’any 2013 va ser declarat Any Estellés per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Aquest 2024 se celebren nombrosos actes i homenatges en commemoració del centenari del seu naixement.

Festa Estellés

Des de 2010 es celebra arreu del País Valencià i d’altres territoris de parla catalana la Festa Estellés (o Sopar Estellés), una celebració per recordar i homenatjar el nostre poeta.

  • Els consells lectors participants van presentar els seus projectes marcats per la transversalitat i la búsqueda de nous espais de lectura

Aquest passat dissabte 1 de juliol, la Casa de la Cultura de l’Alcúdia va acollir la VI Trobada de Ciutats Lectores, on, a més a més del municipi de la Ribera, també es van donar cita els consells lectors d’Alberic, Bocairent, el Puig, Marines i Utiel. La jornada, que des de la seua primera edició persegueix l’establiment de xarxes i intercanvi d’experiències entre els diferents municipis que integren el projecte, va estar dirigida cap a la lectura en família i les diferents dinàmiques per a fomentar l’hàbit lector entre els més menuts.

La primera de les ponències va estar al càrrec de la narradora oral Mon Peraza, qui de manera telemàtica va presentar Barriguitas cuenteras a les més de 30 persones que van participar en l’acte, un projecte amb el qual la canària apropa la lectura ja des del moment de l’embaràs a través de la utilització d’estímuls sonors o tècniques com ara la repetició oral o la creació d’una nana pròpia i única per al bebé. 

Per la seua banda, Jordi Micó, El Gran Jordiet, va estructurar la xerrada Llegir abans de llegir mitjançant diferents títols literaris que, “des del dinamisme i el somriure”, fomenten la lectura en les primeres etapes de la vida. Micó va remarcar que la “transmissió de seguretat” a l’infant és un dels punts claus per a desenvolupar un hàbit lector.

Finalment, l’editor de Litera Libros, Juan Romero, va recordar, a través de #Gaudintambells, l’oportunitat que hi ha des de l’espai familiar per a establir una relació amb la lectura amb l’objectiu de gaudir com a motor principal, donat que “els xiquets i les xiquetes moltes vegades no tenen la capacitat de trial als col·legis els llibres amb els quals s’hauran de relacionar”.

Una vegada finalitzades les ponències, es va donar pas a la presentació de projectes i intercanvi d’experiències dels diferents consells lectors. D’aquesta manera, en format col·loqui i unint a les Ciutats participants per parelles, aquestes van poder mostrar una sèrie d’iniciatives caracteritzades per la diversitat de públics objectiu, la recerca de nous espais de lectura i la integració de diversos agents culturals del municipi. 

Alberic i El Puig van ser els primers a presentar les seues accions per al curs vinent: Solta de llibres a la tardor. Cauen les fulles i creixen els fulls i L’art de les paraules, respectivament, dues propostes que, mitjançant el format concurs, volen donar vida a diferents espais icònics dels seus municipis. A continuació, Bocairent va introduir Lletres d’aigua, una jornada transversal d’activitats al voltant de la lectura a la piscina municipal amb la retransmissió radiofònica al centre. La seua parella, Utiel, va repassar l’experiència de ¿Nos echamos una partidita?, una sèrie d’activitats d’extensió cultural implementades a la residència de majors Parqueluz, així com amb l’alumnat del Centre Ocupacional Maria Rafols. L’últim tàndem va ser el format per Marines i el municipi amfitrió, l’Alcúdia, en aquest cas, es van presentar les iniciatives Balconadas i Vencill d’estampes, dos projectes centrats en la recuperació de la tradició literària oral i escrita autòctona d’aquests municipis.

Les activitats del matí van concloure amb el lliurament dels VI Premis Ciutat Lectora, on tots els projectes presentats van rebre un suport econòmic ajustat a les necessitats de cada iniciativa.

Finalment, en horari de vesprada, el municipi amfitrió va oferir a les persones assistents una passejada de caràcter històric pels diferents punts clau de l’Alcúdia com ara la Casa de la Solera o la Creueta, entre altres.

  • Ciutat Lectora:

Ciutat Lectora és un programa d’acompanyament per a la implantació estratègica i planificada d’un programa de motivació lectora en l’àmbit municipal mitjançant la creació d’un Consell de Lectura Municipal i l’assessorament de tècnics especialistes de FULL Fundació pel Llibre i la Lectura, qui, al seu torn, té l’autoria del programa. Així mateix, aquest projecte compta amb el suport incondicional de l’àrea de cultura de la Diputació de València i està inserit dins del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura que impulsa la Generalitat Valenciana. 

  • La iniciativa és un projecte del Consell Lector del municipi, integrat al programa Ciutat Lectora
  • L’acte de presentació va comptar amb l’actuació de Rodamons i lectura de poemes per part del veïnat

Passat diumenge, 2 d’abril, el Consell Lector del Puig de Santa Maria va presentar la renovació del Passeig Poètic del municipi de l’Horta Nord. El projecte, iniciat l’any 2018 com una de les accions generades des del programa Ciutat Lectora, planteja un recorregut que, des del carrer Ausiàs March i fins a la muntanya de Santa Bàrbara, exhibeix una sèrie de poemes que canvien regularment.

Una vintena de comerços s’han sumat a la iniciativa mitjançant la proposta de textos poètics, així com amb la introducció d’aquests als seus locals, una acció que apropa el gènere líric a la quotidianitat del veïnat del Puig de Santamaria.

En aquesta ocasió, els poemes escollits han eixit de les obres d’autors com ara Vicent Andrés Estellés, del qual es va commemorar el 30 aniversari de la seua mort la passada setmana, el poeta romàntic Gustavo Adolfo Becquer, la catalana Joanna Raspall, el granadí Federico García Lorca, o Joan Brossa, poeta barceloní que va destacar al camp de la poesia visual.

L’acte de presentació ha comptat amb la intervenció de Paco Orts, tècnic de cultura, i membre del Consell Lector, així com amb la lectura de poemes per part de veïns i veïnes del Puig intercalats amb l’actuació del grup de teatre musical Rodamons.

Divendres 3 de març, el Saló Alfons el Magnànim del Centre Museístic de la Beneficència (Carrer de la Corona, 36, 46003 Valencia) acollirà, a les 18:30 hores, la presentació de Fem xarxa, teixim complicitats, el llibre que recull els vuit anys de funcionament de Ciutat Lectora, iniciativa d’acompanyament per a la implantació estratègica i planificada d’un programa de motivació lectora als municipis d’Utiel, Bocairent, Alberic, El Puig, Paiporta, Marines, L’Alcúdia i Xeraco.

Per a l’acte de presentació es comptarà amb la participació del diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, del president de la Fundació FULL, Jesús Figuerola, i de Marian Val, coordinadora del projecte Ciutat Lectora. D’altra banda, es realitzarà un col·loqui que comptarà amb representants dels municipis adscrits en el qual s’aprofundirà en els aspectes més destacables que ha viscut aquesta iniciativa de la Fundació FULL al llarg dels seus primers vuit anys.

Aquelles persones interessades a assistir a l’acte de presentació hauran d’escriure un mail confirmant la seua assistència a comunicacio@fundaciofull.com, abans del dijous 2 de març a les 14 hores.

Passat dimarts 17 de gener, el consell lector de Bocairent va dur a terme la seua primera reunió de 2023. Mesos enrere, el municipi de la Vall d’Albaida, membre del projecte Ciutat Lectora de la Fundació FULL, es va proposar la reinvenció d’aquelles cabines telefòniques que, malgrat no estar en funcionament, no han sigut encara retirades. Finalment, aquests espais començaran una nova vida com a prestatgeries de llibres en les quals les persones que ho desitgen podran agafar i deixar títols amb total llibertat.

D’altra banda, «abril, el mes de les paraules», iniciativa municipal organitzada amb l’objectiu de fomentar la literatura en tota la seua extensió, ja s’ha introduït en els punts del dia del consell. En aquesta primera reunió de l’any s’ha començat a esbossar un projecte d’activitat que pretén veure la llum al mes d’abril per a introduir-se dins de la programació prevista del projecte que travessarà tot el mes d’abril de 2023.

Federico García Lorca

Una de les places del nostre poble honra amb el seu nom Federico García Lorca, un dels més grans poetes en llengua castellana de tots els temps.

Lorca nasqué a Fuente Vaqueros, Granada, en 1898 i va morir afusellat després de la revolta militar, en algun lloc entre Víznar i Alfacar, Granada, en 1936.

Lorca va ser poeta, dramaturg i prosista, a més de mostrar aptituds per a la pintura i la música. Se li adscriu a la Generación del 27 i és considerat el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. És també un dels més grans dramaturgs del teatre espanyol del passat segle.

Des de ben menut va s’interessà per la cultura popular, que conegué a través de les històries i cançons, aspecte que influirà després en la seua obra. El 1918 publicà el seu primer llibre, Impresiones y paisajes; en 1920 estrenà l’obra de teatre El maleficio de la mariposa i en 1921 públicà Libro de poemas. D’aquesta època és un període de formació fonamental en la seua trajectòria: l’estada a la Residencia de Estudiantes, a Madrid, on va conèixer els poetes de la seua generació, com ara Jorge Guillén, Pedro Salinas, Gerardo Diego, Dámaso Alonso o Rafael Alberti.

El 1929 viatjà a Nova York, on va concebre un dels seus poemaris més coneguts, Poeta en Nueva York. També viatjà a Cuba i Argentina, on ja era un autor amb gran popularitat i reconeixement.

Durant la Segona República espanyola, Lorca fou encarregat de la companyia estatal de teatre “La Barraca”, amb la qual va poder produir, dirigir i adaptar obres teatrals del segle d’or espanyol. Amb “La Barraca” va portar el teatre clàssic pels pobles d’Espanya.

Després de la revolta militar que provocà la Guerra Civil espanyola, Lorca va ser afusellat per la seua afinitat amb la República i per la seua homosexualitat.

L’obra lorquiana és considerada un dels cims de la literatura de espanyola. La seua poesia és el reflex d’un sentiment tràgic de la vida i en ella conviuen la tradició popular i la culta mitjançant un estil on la metàfora és el recurs retòric central.

En la seua obra són recurrents els temes (l’amor, la mort, el desig, l’esterilitat) i els símbols (la lluna, l’aigua, la sang, el cavall, les herbes, els metalls).

Algunes obres destacades:

Poesia

Romancero gitano (1928)

Poeta en Nueva York (1930)

Poema del cante jondo (1931)

Sonetos del amor oscuro (1936)

Teatre

Bodas de sangre (1931)

Yerma (1934)

Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores (1935)

La casa de Bernarda Alba (1936)

Comença el programa «Connecta’t»! Ací tens les recomanacions de llibres escrites per dones que us proposa la biblioteca municipal. A partir d’ara, les cabines telefòniques del Puig de Santa Maria es transformen en punts d’informació literària mitjançant codis QR!

Aquest programa està dirigit al públic infantil i juvenil amb obres com El Meravellós viatge del petit Nils, Els jocs de la fam, El llibre dels portals, Contes per a 365 dies i un gran nombre més d’obres literàries escrites per dones.

El Consell Municipal de la Lectura de Bocairent té en marxa el projecte Passaport lector, un viatge de 365 dies, que pren com a punt de partida la lectura com a viatge.

No debades, les grans travessies requereixen d’un passaport que done compte de l’itinerari realizat. Així, el projecte impulsat a Bocairent proposa construir un passaport que reconega el viatge literari d’un lector o d’una lectora durant tot un any. El projecte, per tant, té dos eixos vertebradors: d’una banda, el plantejament d’un repte de lectura per a cada mes i, a més, la plasmació de la superació d’aquest repte de lectura en el passaport lector, que s’expedirà físicament a la Biblioteca Pública Municipal.

Ací tens els reptes mensuals que ha recollit el Passaport Lector fins ara:

Llibres d’agost

  • El diputat de Cultura, Xavier Rius, i el President de la Fundació FULL, Jesús Figuerola analitzen el futur d’este projecte comú i les seues derivades
  • 9 municipis valencians ja formen part del projecte Ciutat lectora, que en breu comptarà amb la participació de Crevillent i es pretén la incorporació de localitats de l’interior de Castelló
  • El programa ‘Autors a les aules de Ciutat Lectora’ duplicarà enguany la presentació d’escriptores i escriptors per als més joves

Consolidar les fites assolides, expandir les diferents iniciatives arreu del territori valencià i crear sinergies amb projectes europeus similars. Aquests han sigut els eixos de la reunió sobre el projecte Ciutat Lectora que ha tingut lloc aquesta setmana entre Xavier Rius, diputat de Cultura de la Diputació de València, i Jesús Figuerola, president de la Fundació FULL – Fundació pel Llibre i la Lectura.

La iniciativa Ciutat Lectora està organitzada per la Fundació FULL amb el suport de l’àrea de cultura de la Diputació de València,  i proposa la implantació estratègica i planificada d’un programa de motivació lectora a l’àmbit municipal de cada localitat participant, mitjançant la participació ciutadana en la creació d’un Consell de Lectura Municipal i lassessorament de tècnics especialistes.

El diputat de l’àrea de Cultura, Xavier Rius, després de reconèixer el valor de les accions conjuntes amb la Fundació Full, “considera important planificar accions de promoció lectora i de consolidació de públics al voltant del que suposa el llibre.” Rius ha reivindicat el paper de la Diputació en l’accés al llibre i als lectors, i ha recordat que ja es duen tres edicions de convocatòries per a subministrament del fons editorial de la Diputació a les biblioteques públiques. En relació al programa “Autors a les aules de Ciutat Lectora’’, ha traslladat als representants de la Fundació Full la satisfacció pel disseny i posada en marxa d’un programa de “proximitat lectora” que està tenint una excel·lect acollida per la comunitat escolar.

Un projecte en expansió

El projecte ‘Ciutat lectora’ compta amb la participació dels municipis d’Alberic, El Puig, Bocairent, Xeraco, Marines, Paiporta, Utiel i L’Alcúdia. Durant els pròxims mesos, el programa arribarà a Crevillent i es treballa per a la seua expansió a diferents municipis de Castelló, especialment als situats a les comarques de l’interior, més afectades pel despoblament.

Ciutat Lectora: un laboratori d’experiències

També continua el seu camí el Club de Lectura per a mediadors. Organitzat en la plataforma virtual ‘www.FulldeLectura.com’, té com a objectiu destacar la importància de la família, l’escola i la biblioteca en el procés de la creació i consolidació de l’hàbit lector i establir criteris a l’hora de la tria de lectura per als joves, incidint en la importància de la mateixa biblioteca.

Per la seua banda, el programa Autors a les Aules de Ciutat Lectora és una iniciativa que permet que escriptores i escriptors duguen a terme trobades amb l’alumnat de diferents centres educatius per a crear un diàleg al voltant dels seus llibres i d’altres temes relacionats amb el fet literari, com l’ofici d’escriure, el procés de creació, el món editorial… El programa va comptar en 2020 amb la participació d’una vintena d’autors. Per a l’any 2021 està previst duplicar la participació i expandir-la als professionals de la il·lustració i als clubs de lectura, per tal de facilitar que puguen gaudir daquests encontres, no només a l’àmbit docent sinó també a altres entitats interessades.

Entre els programes que marquen l’estratègia de Ciutat Lectora per a 2021 es troba “Passaport lector. Un viatge de 365 dies”, que ha començat com a projecte pilot a Bocairent i durant els pròxims mesos començarà la seua singladura a altres municipis, tant valencians com catalans. Aquesta iniciativa pren com a punt de partida la lectura com a viatge. Així, el projecte impulsat a Bocairent proposa construir un passaport que reconega el viatge literari d’un lector o d’una lectora durant tot un any. El programa té dos eixos vertebradors: d’una banda, el plantejament d’un repte de lectura per a cada mes i, a més, la plasmació de la superació d’aquest repte de lectura en el passaport lector, que s’expedirà físicament a les biblioteques municipals. El repte de cada mes va acompanyat d’un llistat de lectures temàtices recomanades: viatges, emocions, feminisme

Altres accions en el marc europeu

Durant la reunió han sigut avaluades les accions celebrades al llarg de l’any 2020 i s’han traçat les línies d’actuació per a 2021 d’aquest projecte, premiat l’any passat amb la Distinció Gutenberg atorgada per l’Ajuntament del Puig de Santa Maria. En aquest sentit, el president de la Fundació FULL ha manifestat la voluntat de “reforçar les accions impulsades per Ciutat Lectora i augmentar la seua projecció” més enllà del territori valencià. Una expansió que ha qualificat de “benvolguda i necessària”. No en va, Ciutat Lectora es troba en contacte amb iniciatives germanes a altres territoris europeus, com és el cas de Flandes. Així, segons Figuerola, una de les metes de Ciutat Lectora per a aquest curs és crear sinergies amb iniciatives similars i liderar un consorci de municipis lectors que englobe a altres entitats europees”.

Entre les activitats celebrades a 2020, durant la reunió s’ha destacat la III Trobada de Ciutat Lectora, celebrada de manera virtual el passat mes de novembre, que va permetre compartir diverses experiències al voltant del foment lector amb especialistes d’aquest àmbit. Durant aquesta sessió, per primera vegada, es va compartir experiències amb els representants del projecte germà Municipi Lector impulsat pel ClijCAT, que té lloc a Catalunya.

Lectura en el confinament

També destacable va ser l’esforç de traslladar activitats durant el passat confinament. Per exemple, es va posar en marxa el programa d’implantació d’una senyalística a diferents punts del traçat urbà d’Alberic que animava a la ciutadania a llegir durant les cues derivades de la limitació d’aforament als comerços durant la pandèmia.

D’altra banda, es va llançar una Gimcana Lectora per a participar des de casa amb la família o amb els amics. Aquesta iniciativa proposava 25 accions relacionades amb el món del llibre i la lectura i facilitava una graella on deixar constància de les activitats superades. Una altra iniciativa destacada va ser l’acció formativa Biblioteca familiar, realitzada al mes de juny durant quatre sessions virtuals que tenien com a objectiu principal dotar els participants de bibliografia i estratègies a l’hora de la tria de llibres per als seus fills i filles atenent a les diferents franges d’edat.

  • La iniciativa ha començat aquest mes de gener amb títols sobre viatges, lectures per a adults i menuts que ens transporten per totes les cantonades del mapamundi
  • Cada mes es difondrà un repte lector, vinculat al passaport, que estarà relacionat amb un gènere, una temàtica o una consigna específica

Llegir és sinònim de viatjar amb la ment, de recórrer paisatges fascinants i trepitjar coordenades llunyanes. I tot amb les paraules. Per això, el Consell Municipal de la Lectura de Bocairent ha posat en marxa el projecte Passaport lector, un viatge de 365 dies, que pren com a punt de partida la lectura com a viatge. No en va, com expliquen els responsables de la iniciativa, els llibres ens permeten “anar d’un lloc a un altre, conéixer societats diferents i viure mil i una aventures. Tot un món de possibilitats s’amaga darrere de les pàgines d’un llibre, el qual activa la imaginació i les ganes d’aprendre que tenim les persones”.

Però els grans viatges requereixen, entre altres aspectes, d’un passaport; és a dir, d’un document personal i intransferible que done compte de l’itinerari del viatger o de la viatgera. Així, el projecte impulsat a Bocairent proposa construir un passaport que reconega el viatge literari d’un lector o d’una lectora durant tot un any. “Cada punt del camí hi ha de quedar reflectit i l’arribada al destí final ha de tindre el reconeixement merescut”, apunta el Consell Municipal de Lectura. El projecte, per tant, té dos eixos vertebradors: d’una banda, el plantejament d’un repte de lectura per a cada mes i, a més, la plasmació de la superació d’aquest repte de lectura en el passaport lector, que s’expedirà físicament a la Biblioteca Pública Municipal.

Per gener, llibres sobre viatges

Cada mes es difondrà un repte lector, vinculat al passaport, que estarà relacionat amb un gènere, una temàtica o una consigna específica. Cada persona lectora haurà de llegir un llibre sobre eixa temàtica i al finalitzar-lo acostar-se a la Biblioteca per a que li posen el segell al passaport. La iniciativa ha començat aquest mes de gener precisament amb llibres sobre viatges, lectures per a adults i menuts que ens transporten per totes les cantonades del mapamundi. Pots consultar la llista de les primeres lectures recomanades ací: Llibres de gener.

Aquests reptes es difondran mitjançant els elements associats al Consell Municipal de la Lectura, així com amb materials de difusió propis de la iniciativa que disposaran de codis QR en espais públics del municipi. La proposta mensual de títols que acompanyen la campanya comptarà amb una mostra corresponent de llibres a la Biblioteca Pública Municipal.

L’objectiu bàsic del projecte és consolidar els hàbits de lectura de la població i augmentar-los. Mitjançant els diferents reptes, es pretén diversificar els llibres que llig un mateix lector o una mateixa lectora, amb la finalitat de descobrir-li noves propostes i autores. El Consell Municipal de la Cultura, integrat per agents municipals, educatius i associatius, serà l’encarregat de marcar el repte lector mensual i d’oferir una selecció de llibres que responga a la característica triada en cada cas. Per tal d’incentivar la participació i sobretot per tal de recompensar les persones que vagen completant el seu passaport, la iniciativa fixarà un reconeixement a aquells lectors i a aquelles lectores que completen un, dos, tres o els quatre estadis. Cada un dels estadis està lligat a la superació dels reptes mensuals vinculats a una estació (hivern, primavera, estiu i tardor).