El Club de Lectura va visitar Agres per realitzar una ruta literària pels paisatges i episodis que ja havíem viscut en llegir Si ha nevat, de l’autor Paco Esteve, fill d’aquesta població. Vam tenir la sort, a més, que la ruta l’organitzava una filòloga Montserrat Francés que ens va delectar amb xicotets fragments de la novel·la. I també alguns dels lectors es van animar i feren alguna de les lectures que es van proposar.
Vam començar la nostra ruta des de la plaça, que era plena de gom a gom perquè, segons ens van explicar Paco i Montse, durant els diumenges de setembre la gent va en romeria a visitar la Mare de Déu d’Agres i s’aprofita per fer un mercat tradicional a la dita plaça. Allí, al bell mig de la plaça, hi havia un cercle on encara hui en dia, els quintos talen un pi i es crema la setmana anterior a la Quaresma.
Seguirem caminant carrer avall i ens trobàrem amb la casa dels Puig, uns dels protagonistes del llibre i, un poc més cap avall, al carrer de Sant Miquel. En acabant, deixàrem el carrer de Sant Miquel i, carrer amunt, paràrem per llegir un dels moments més divertits de la història: quan, per recuperar el trosset de plom, el Coces i Blai hagueren de passar per la plaça del mercat completament nus i el senyoret Puig, que tenia el plom, se’n feia fart de riure de veure aquella parella com fugia carrer Sant Roc cap avall.
Creuàrem la plaça i ens dirigírem a un parador des del qual es veu una mola on hi ha un jaciment ibèric d’on pertanyia el plomet que tant de joc ens dona a la lectura de Si ha nevat. Seguírem endavant i trobàrem una casa amb una parra on imaginem la consulta del Coces, encara que Paco ens confessa que no és eixa vivenda la que ell imaginava com la consulta però a nosaltres ens ho semblava! I, de fet, és el lloc on decidírem fer-nos la foto de grup. D’ahí partírem al llavador, magníficament restaurat i conservat, que encara que no seria el que apareix a la narració, ens donà una idea de com les dones llavaven antigament. I Montse aprofità per a recordar-nos la rondalla d’Enric Valor “I queixalets també”.
Agafàrem forces per fer camí cap al Santuari on reclutaven als malalts de còlera i o bé els curaven o bé morien. Allí acabava la nostra ruta literària. Aprofitàrem per pujar a veure la Mare de Déu d’Agres i la seua capella tota ornamentada amb ceràmica decorada i sempre amb els elements de la muntanya integrats dins de les construccions.
Una visita molt lúdica, on vam reviure la història del Coces i on Montse i Paco ens feren de grans amfitrions. Des d’ací volem agrair-los, una vegada més, la seua dedicació i visita que ens feren d’Agres. La propera visita la farem a les caves de neu. Per cert, si no heu llegit Si ha nevat, no podeu deixar l’oportunitat de fer-ho!
Anna Palomares Ureña
Bibliotecària
